Vols rebre informació de la propera edició?
Agraïm el suport de totes
aquelles persones que van col·laborar desinteressadament i que
van lograr que La Catllaràs fos tot un èxit!
Volem agraïr l'ajuda que hem tingut per part dels amics de Bttmania i especialment del Chus i l'Enrique
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
LA CATLLARÀS - 2003
El dia despuntava assolellat tot i que la
nit abans havia plogut força, més amunt de Fontanals.
Abans de les vuit, tot just acabades de muntar les taules
per les inscripcions varen començar a arribar els participants.
El servei d'aparcament va distribuir el flux de vehicles que van poder
estacionar a la mateixa esplanada del polisportiu.
Les inscripcions es desenvolupaven sense incidències,
a un bon ritme, passant de seguida del centenar.
Faltant mitja hora per la sortida la "moto mòbil"
va fer una volta de reconeixement al recorregut fixant els vailets amb
cinta, repassant el recorregut... i comprovant que tot estigues correcte.
A les nou en punt des de l'organització es van
donar quatre missatges breus i bàsics: "Respecteu la natura,
no tingueu pressa, això no és una cursa,... els camins són
oberts al trànsit. Gaudiu de la pedalada..."
Tot seguit, els 136 participants varen sortir enfilant
el Camí del Puig amb molta empenta. Més de 500 metres de
desnivell i més de 6 km. de pujada els esperaven primer per l'Aballol
i després pel camí principal fins a Fontanals on trobarien
un abundós avituallament.
En efecte, les taules de fruites (BergaFruits) i pastes
(Forn Jorba) que havien muntat els 5 voluntaris del primer control van
fer goig de debò i els participants s'aturaven afamats a reposar
forces. Mentre els gots d'aigua i sucs es van anar buidant successivament
un plafó amb el plànol dels recorreguts i els corresponents
perfils ajudaven a decidir als esforçats participants quina opció
triar.
La majoria va triar la llarga, que seguia enfilant-se
muntanya amunt vers la Collada de Sant Miquel. El darrer tram començava
a ser dur de debò, pedregós, fangós i amb un fort
pendent final, arribant als 1700 m d'alçada. Un gir en direcció
nord-est i la ruta travessava els Serrat Negre per la carena fins al mateix
Roc del Catllaràs.
Al peu del roc hi havia el segon control. El recorregut
feia una volta pel Pla de l'Orri on més tard les cròniques
parlarien d'extensos prats verds esquitxats de milions de floretes blanques,
grogues i liles..., d'impressionants vistes fins a Montserrat...
De nou al Roc de Catllaràs, l'imponent baixada
pel Coll de la Seba demanava una alta concentració. Els tres integrants
del control número 3 estaven al cas i les caigudes foren mínimes.
Compartint recorreguts la curta i la llarga, Joc de Pilota,
Font Assadegosa... El mirador del Roc de la Lluna bé valia aturar-se
uns minuts per gaudir de l'espectacle de l'altre banda de la carena: Si
abans es veia el sud, ara distingien allà a la dreta el Puigmal,
més a la vora La Pobla de Lillet, més enllà Castellar
de N'Hug... el Puigllançada, el Moixeró a l'esquerra,...
Retornant al camí un indicador els donava l'opció
de triar un senderol que baixava dret però directe fins al xalet
del Catllaràs. Una petita volta per l'entorn els permetia gaudir
de la singularitat de la construcció. Encara uns quants quilòmetres
més fins al control n. 4 on es tornaven a separar les dues rutes.
De nou un plafó amb el perfil del recorregut els ajudaria en la
decisió: La curta de dret cap a Falgars, la llarga s'enfilava 2
quilòmetres bo i passant per Vallfogona fins al Pla de l'Ermità
que es presentava al pic de la primavera d'un verd esclatant. Un divertida
i entretinguda baixada, a estones camí, a estones corriol, a estones
trialera, però sempre ombrívola i tupida, espessa i feréstega
travessant bosquets de tota mena, els va dur a fins a la Font de Falgars.
La baixada havia estat d'allò més divertida, amb alguns
trams tècnics, d'altres més ràpids... però
sempre ciclable... és una experiència que més d'un
bo i esmorzant el pa amb tomàquet amb botifarra comentava. Tothom
feia cara d'afamat mentre una expressió de cansament i satisfacció
anava sorgint de les cares dels participants...
"Falta molt?" era la pregunta més usual.
No pèls 36 - 37 quilòmetres sinó pèls més
de 1200 m. de desnivell que s'anava afegint al cansament ja acumulat.
Amb els que venien de fer la ruta curta que també s'havien trobat
a Falgars els comentaris eren generalment sobre la bellesa dels paratges,
dels boscos, camins i corriols i la diferència de duresa del recorregut
que uns i altres fins ara havien travessat.
El personal del vehicle tot terreny de la Creu Roja contractat
per a l'ocasió només va haver de curar alguna petita rascada
i esgarrinxades de poca importància. Res més.
Un rapidíssim tram de carretera menava ambdues
rutes cap al trencant de Sant Julià. Protecció Civil va
controlar perfectament la complicada cruïlla i una curta (escassament
500 metres) però dreta rampa enfilava als participants fins al
Coll de Sobirana. Aquí s'acabava l'asfalt i la baixada fins arran
mateix de la Casa de Sobirana no tenia cap complicació. El control
numero 6 va vigilar l'encreuament de la carretera i la ruta s'enfilava,
ara ja per darrer cop, passada la Quadra fins al Cap de Pla. Des d'allà,
al peu dels nombrosos cirerers, ja tot era baixada fins a Sant Julià.
Algú es va despistar i no va mirar bé els senyals i un cop
al Cap del Pla va seguir muntanya amunt... sort que el cotxe escombra
voltava per allà va recollir algun participant bé a la bassa,
bé baixant per l'Aballol...
Començada la via, malgrat estar ben senyalitzat
amb diverses cintes i nombrosos senyals indicadors, hi va haver qui es
va saltar el tram final: gairebé 3 km per corriols i caminets arran
del bosc, a estones ben fàcils, d'altres amb algun esgraonet que
va provocar les queixes dels menys agosarats... De fet, el ràpid
corriol que baixava sempre arran del filat exigia un estat de concentració
i forces que alguns ja no podien mantenir. Hi va haver alguna caiguda
de poca importància -res greu- ferint més l'orgull que les
esgarrinxades de les bardisses. Ja feia estona que el poble ja es veia
"allà baix" on al polisportiu els esperava el personal
de recollides de dorsal, alguns premis i un serveis i dutxes per als participants....
Els comentaris generals són força positius.
La impressionant bellesa del paisatge, un preciós recorregut travessant
frondosos boscos i extensos prats considerat "relativament dur"
però sempre factible i a l'abast de qualsevol mínimament
habituat són les notes positives de la pedalada.... les lloances
a la bona feina dels controls i organització també se senten
a l'arribada.
Com a queixes rebudes, únicament un punt a l'acabament
del recorregut amb alguna possibilitat de pèrdua i un dels trams
de la trialera final que els més experts consideren "genial"
però difícil i complicat els menys habituats... qüestions
que des de l'organització s'informa que es resoldrà positivament
per a la segona edició.
TROFEUS
Al participant més VETERŔ: Lluis Caus; Dorsal 201
A la participant més VETERANA: Fina Baraldés; Dorsal 41
Al participant més JOVE: Eduard Gabriel; Dorsal 285
A la partcipant més JOVE: Laura Estradés; Dorsal 101
I finalment a la COLLA MÉS NOMBROSA: BTT Terradelles (Bagŕ)