Vols rebre informació de la propera edició?

Agraïm el suport de totes aquelles persones que col·laboraren desinteressadament i que fan que La Catllaràs sigui tot un èxit!

LA CATLLARÀS 2004

Les previsions de bon temps foren del tot encertades i el dia començava a despuntar sense ni un sol núvol al cel. Pels volts de les 7 del matí ja s’està acabant de muntar les taules d’inscripció mentre els primers participants ja van arribant. L’aparcament del Polisportiu de seguida es queda petit i per això es fa servir un extens camp de fals ja preparat. A les 9 i pocs minuts, amb 273 participants inscrits, després d’una breu presentació (“no és una cursa competitiva sinó una pedalada popular, preneu-vos-ho amb calma que la pujada és llarga i constant, gaudiu dels paisatges, respecteu la natura...”) es dóna la sortida.

Els participants surten molt animats i se senten xerraires... El camí del Puig, La Via, molt planera per fer escalfament i, per fi, la Pista Principal que enfilant-se poc a poc es va estirant el grup. Es sent només, entre el grinyolar d’alguna bicicleta i el fregament dels pneumàtics el piular dels ocells. Ja ningú fa comentaris i gairebé tothom esbufega de valent. Passat el Cap del Pla, on la pista s’enfila de debò, n’hi ha que segueixen a peu fins a “la bassa”, on tornen a provar de pedalar amb més o menys fortuna... Per fi a Fontanals, on hi ha el primer avituallament, tothom endrapa de valent les pastes de tota mena (del Forn Jorba de Manresa). Els gots amb sucs de taronja i de préssec es buiden de seguida... Poc més de 40 participants optaran per fer la ruta curta; tota la resta s’arrisquen a per la llarga.

Si bé pujant fins la Collada de Sant Miquel les vistes són meravelloses però sempre d’ocell, a partir del Roc del Catllaràs i, sobretot, un cop passat Collpan molts dels participants s’aturaran puntualment en mig dels prats per gaudir, fins i tot asseguts, del paisatge que els embolcalla. Només cal veure les fotos: extensos prats carenen la serralada i només un estret senderol va creuant, d’extrem a extrem, tota la llargada de la carena. L’esforç no ha estat en va: el paisatge, les vistes, l’entorn bé s’ho val. La baixada al Pla de Cosp té el seu punt de tècnica a l’inici del descens però no és en cap moment un tram “impossible” i al final, fins i tot, és divertit de debò. La constant i reiterada senyalització i l’abundor de controls en tota la carena (gairebé 10 persones de punta a punta) fa que ningú es perdi i el recorregut es desenvolupi amb normalitat.

Al Pla de Cosp el segon avituallament (taronges i préssecs) fan reposar forces i “ser conscients” de la bellesa de l’entorn que els envolta. Els comentaris que se senten gairebé només fan referència a l’entorn i als senderols i corriolets. Sembla com si ningú se’n recordes de la llarga pujada inicial.

Tot i que està ben senyalitzada també des de l’avituallament s’avisa sovint de la perillositat de la baixada fins Ardericó: és exigent, tècnica, i amb uns traïdors “trencaigues” que embruten totalment la bici de fang. Des d’Ardeircó fins al camí principal la pujada, curta però amb un tram al mig molt, molt dret, fa palesa l’exigència d’un bon estat físic dels participants. Puntualment, un problema amb l’aigua en els controls d’aquests trams fa que alguns participants l’hagin de fer “en sec”, sense avituallament d’aigua fins a la propera font ja de nou al camí principal. Per sort aquí surt fresca, molt fresca i molts s’hi refresquen d’allò més.

Passat el collet de la Seva, de nou tot baixada fins la casa de Sobirana, passant pel tercer avituallament (pastes i sucs) on les presses fan “oblidar” a molts d’aturar-se. Per dins del bosc hi ha una preciosa baixada tècnica opcional que em consta que gairebé tothom tria. Fins i tot una bici-tandem!. El darrer tram molt pedregós exigeix una bona forma de braços... o una forquilla de més de 500 €. Les punxades sovintegen tot i que ja s’havia avisat de la “duresa” del terreny fins arribar al Cap del Pla, on el camí baixa suaument, travessant els camps amb la vista del Pedraforca al fons.... Una pila de fotos ens han arribat d’aquest indret!.

Ja a Sobirana comença el darrer tram de pujada. Primer, fins al Collet de Sobirana (últims 5 km!) i després, voltant el Banyador, fins al Coll de Jou on una divertidíssima baixada per un corriol de dins del bosc fa gaudir fins als més porucs. Un darrer tram de corriol fins a la mateixa casa de La Pomera amb un parell de revolts molt complicats posen a prova l’habilitat (de girar o de caure) dels participants. L’arribada al polisportiu, travessant el poble es fa amb alguna incidència (segons els comentaris rebuts és el tram, curiosament, menys senyalitzat).

Al polisportiu on a més del servei de dutxes (i WC), i una mànega per a rentar les bicis, hi ha el repartiment de samarretes per a tots els participants. La botifarrada al capdavall serà molt comentada: per alguns boníssima mentre que molts d’altres constaten que el pa no era prou cruixent, doncs no era del dia...

Els comentaris que més es van sentint a l’arribada són “molt, molt maca, maravellosa!, però molt dura”. Segons els recorreguts tècnics triats, entre 35.7 i 39.5 km. i amb un desnivell d’uns 1300 metres.

Amb la il·lusió de que hagueu gaudit d'un dia fantàstic, pedalant per aquestes muntanyes i al voltant de Sant Julià de Cerdanyola, "descobrint" frondosos boscos, extenses prades i racons inoblidables ... Us esperem l'any vinent !!, A reveure.

Amics del Catllaràs.